El passat 9 i 10 de febrer, l’equip de GMG vam sortir a trepitjar neu. Com l’any passat, vam anar al refugi de l’Illa, 2.488m, a Andorra. Aquesta vegada, però, vam sortir des de Grau Roig i vam pujar pels llacs de Pessons.

Ens va començar a nevar just a la sortida però per sort no es va complir la previsió. La boira es va aixecar i fins i tot vam tenir estones de sol. Això ens va permetre gaudir de l’espectacular paisatge nevat del circ de Pessons.

Arribant a pocs metres del coll, la forta pendent i l’acumulació de neu feien recomanable canviar les raquetes pels grampons. Parar-se a fer aquesta senzilla operació en mig d’una pala nevada, amb forta pendent, fred i vent, és incòmode. Com que faltaven menys de 100m de desnivell per arribar al coll, alguns van optar per continuar amb les raquetes. El resultat d’aquesta decisió és que vam patir innecessàriament per fer els darrers metres, on la pala agafa la màxima pendent, havent d’invertir quasi una hora per superar-los. Vam aprendre la lliçó. Quan es tracta de seguretat, val més que en sobri que no que en falti i sempre s’ha d’optar per l’opció més segura.

Un cop al refugi, mentre a fora queia una bona nevada, entaulats al costat del foc amb un sopar calent i uns gots de vi, van començar els relats de tots els equilibris i les peripècies viscudes, que sempre que acaben bé, acaben fent riure.

El dia següent, es va despertar tapat, a -7Cº, vent i força neu. Mentre esmorzem, veient la neu acumulada de tota la nit i tenint la meteo en contra, vam decidir canviar de plans i baixar per la vall del Madriu, evitant així creuar el coll de Montmalús on hauríem quedat massa exposats al mal temps. La bona decisió ens va regalar una baixada preciosa, obrint traça en la neu verge durant la majoria dels 13 km de camí de tornada.

Arribats a Les Escaldes, un taxi ens acompanyà cap a recollir els cotxes a Grau Roig i després un bon dinar per recordar tot el viscut i riure de nou.

Continuarem pujant muntanyes!