El passat 12 d’octubre, GMG va fer el cim del Vallibierna de 3.067m. Vam sortir el dia 11 per fer nit al refugi de Llauset, 2.425 m, el refugi més modern del Pirineu Aragonès, amb una tipologia constructiva que recorda al refugi de l’Illa d’Andorra. Ambdós són d’edificis molt ben dissenyats i adaptats al seu rigorós entorn, construïts en fusta i per tant amb molt baixa empremta de carboni i que incorporen mesures de màxima eficiència energètica. S’autoabasteixen d’energia fotovoltaica i són totalment autosuficients gràcies a bateries d’acumulació, doncs no disposen de connexió a cap xarxa de distribució elèctrica, depuren les aigües negres que generen i realitzen compostatge amb els seus residus orgànics. 

Com a arquitectes i enginyers que estimem la muntanya, poder visitar i allotjar-nos en un refugi com aquest és un al·licient més de la sortida. La pujada al Vallibierna des del refugi no presenta cap dificultat, doncs es tracta d’una pujada de poc més de 600 m de desnivell. Únicament els metres finals per assolir el cim, transcorren per una carena una mica penjada que complica les coses si es pateix de vertigen.

Malauradament, recordarem sempre aquest cim per una molt mala noticia que vam rebre mentre el pujàvem. El nostre amic Santi Miralda Escudé, amb qui tants cims hem compartit, ens ha deixat.

Santi, volem dedicar-te aquest cim i dir-te que continuarem pujant muntanyes! Ens veiem per allí dalt!

Follow