L’equip de GMG ha redactat per al Servei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona un Pla estratègic d’equipaments del Moianès, una comarca d’uns 13.300 habitants formada per 10 municipis: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d’Oló i Sant Quirze Safaja.

En aquest cas era especialment interessant avaluar les necessitats d’equipaments des d’una visió supramunicipal, atès que es tracta en la seva major part de municipis petits molt propers als dos nuclis centrals més poblats, Moià i Castellterçol. En l’anàlisi de la necessitat de dotacions s’han tingut en compte diversos factors, com la distància entre nuclis, la seva població, les preexistències i serveis actuals, els estàndards i plans sectorials, etc.

També té incidència en aquesta diagnosi l’estructura administrativa, ja que el fet d’haver-se constituït com a comarca atorga a l’àmbit unes majors competències i un nivell d’equipaments superior.

Per altra banda, també hi ha equipaments que estan estretament lligats al territori, com l’Ecomuseu, i per tant no responen a criteris de proximitat ni de població. I també cal tenir en compte a l’hora de definir una estratègia la tradició i especialització (cultural, artística, etc.) de cada municipi.

L’estudi planteja una estratègia a partir de criteris de proximitat (tant a nivell municipal com supramunicipal) i a partir de criteris de centralitat (a escala comarcal, de servei intern, i a escala supramunicipal o de servei extern). Els primers es defineixen a partir dels temps de desplaçament; els segons en funció del pes poblacional i centralitat (eix cultural, etc.) i de les preexistències (naturals, històriques, etc.).

El més interessant d’aquests plans és poder tenir una visió de conjunt que permeti optimitzar els serveis al ciutadà i que el dimensionat dels equipaments no es faci en funció de les circumstàncies individuals de cada municipi, cosa que indubtablement afavoreix la seva sostenibilitat.

Follow