www.gmg.cat
www.implica.eu
Català / Castellano

La Certificació Energètica, una mesura més de recaptació o una informació molt útil?

Publicat per gmg
| el 11 Juliol 2013

Com és sabut, des del passat 1 de juny els propietaris que vulguin vendre o arrendar un immoble han de presentar un certificat energètic. La certificació energètica ja era obligatòria en els edificis de nova construcció des del novembre del 2007 i la novetat rau en que ara s’han de certificar també els immobles existents.

La mesura arriba tard en comparació amb la resta de països europeus i en un context econòmic molt complex. Això ha provocat per una banda, que molts propietaris d’immobles ho vegin com un nou mecanisme de recaptació i per altra, ha desencadenat una guerra d’ofertes entre tot tipus d’agents que ofereixen el servei.

A data d’avui, GMG ha redactat el certificat energètic de 224 immobles, 51 d’ells des del passat 1 de juny. A partir de la nostra experiència, volem aportar algunes reflexions sobre l’objectiu de la certificació i la valuosa informació que ens dóna un certificat energètic ben realitzat.

A Catalunya, els certificats energètics es gestionen a través de L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) que és qui revisa la certificació, emet l’etiqueta energètica i pot inspeccionar l’edifici certificat. Aquest organisme, no aplica cap taxa ni impost directe per tot el procés, per tant, a banda de l’IVA generat, no es pot considerar un instrument de recaptació.

L’objectiu del certificat energètic és classificar els immobles en funció de la seva eficiència energètica. Aquesta classificació depèn en gran mesura de dos conceptes:

  1. La qualitat de l’immoble com a contenidor d’energia, és a dir, la seva capacitat per mantenir la temperatura de confort interior en qualsevol època de l’any.
  2.  El tipus d’energies que l’immoble utilitza per aconseguir mantenir aquesta temperatura i per escalfar l’aigua calenta sanitària (ACS).

El primer concepte determina quant gasta l’immoble i depèn bàsicament de la qualitat dels tancaments exteriors i del rendiment de les instal·lacions. Valora el nivell d’aïllament tèrmic en parets, cobertes, solera i finestres, i considera el rendiment dels sistemes de climatització i de ventilació. També influeixen les orientacions, les aportacions solars i les ombres que afecten a l’edifici.

El segon concepte determina què gasta l’immoble i depèn directament dels tipus d’energia que utilitzen les instal·lacions de climatització i aigua calenta, gas, gasoil, electricitat, solar tèrmica, solar fotoelèctrica, biomassa…

La certificació es representa finalment amb una etiqueta energètica que, com a recent novetat, ara classifica de la A fins a la G dos paràmetres de l’immoble en lloc d’un:

  1.  L’emissió anual que produeix de CO2.
  2.  La quantitat d’energia consumida anualment per mantenir la temperatura de confort i escalfar l’aigua calenta sanitària.

És important entendre i diferenciar aquests dos paràmetres. Fins ara la classificació depenia directament de l’emissió anual de CO2. Això podia confondre, doncs si bé entenem que una bona classificació energètica és sinònim d’eficiència i per tant de baixes emissions i baix consum, un edifici poc eficient podia obtenir una bona classificació energètica pel fet d’emprar una font d’energia renovable que emetés poc CO2.

Posem un exemple. Un habitatge antic sense refrigeració, sense aïllament tèrmic, amb finestres de baixa qualitat, amb un sistema energètic elèctric i amb una classificació energètica G, podia assolir la classificació A, substituint aquests sistemes per una caldera de biomassa per a la calefacció i l’aigua calenta. La biomassa es considera una font d’energia renovable perquè la seva combustió allibera el CO2 que prèviament ha absorbit la vegetació. S’entén com un cicle tancat en el que no s’incrementa el nivell de CO2 del medi ambient i per tant el nivell d’emissions es considera nul. No obstant, la ineficiència de l’habitatge descrit, provocarà uns consums de biomassa elevats que el seu propietari haurà de suportar econòmicament.

La nova etiqueta classifica també el consum. Permet al propietari conèixer el rendiment energètic del seu immoble i, a més a més, diu quines millores pot introduir per augmentar l’eficiència. Al comprador o llogater, li permet aproximar el cost energètic que haurà de suportar per ocupar un immoble amb confort tèrmic, a banda de les emissions de CO2 derivades.

Com en el cas dels vehicles o els electrodomèstics, disposem d’aquesta valuosa informació prèvia que serà determinant en el moment d’escollir un habitatge, un local o una oficina. Hem de saber que assolir el confort en un edifici ineficient pot costar fins a 11 vegades més que en un altre de màxima eficiència.

Per ajudar a visualitzar aquests conceptes hem preparat el següent quadre, sobre un habitatge tipus situat a la ciutat de Terrassa, dins de la regió metropolitana de Barcelona. En el quadre hi hem posat cada classificació amb les seves franges d’emissions de CO2 i les franges de consum energètic anual per climatització i producció d’aigua calenta en kwh/m2 any. Hem afegit el cost d’aquesta energia consumida en €/any i com que generalment estem habituats a entendre el consum dels vehicles, hem indicat també l’equivalència del consum energètic de cada classificació en litres consumits de gasoil/any. Finalment hem calculat el cost acumulat dels consums durant 25 i 50 anys. 

Classifi-
cació Energètica
Emissions kg CO2/m2 any Consum d’energia primaria kWh/m2 any (adoptat) Equiva-
lència anual en litres de gasoil
Factura Energètica €/any (*) Factura Energètica 25 anys Factura Energètica 50 anys
A 5,4 < 23,4 (20) 138 179 € 6.581 € 20.364 €
B 5,4–8,7 23,4-38,0 (30) 207 269 € 9.872 € 30.546 €
C 8,7–13,5 38,0-58,8 (45) 310 403 € 14.808 € 45.820 €
D 13,5–20,7 58,8-90,5 (75) 517 672 € 24.680 € 76.366 €
E 20,7–40,8 90,5–184,5 (135) 930 1.210 € 44.425 € 137.459 €
F 40,8–47,7 184,5–208,5 (195) 1.344 1.747 € 64.169 € 198.552 €
G ≥ 47,7 ≥ 208,5 (220) 1.516 1.971 € 72.396 € 224.007 €
* Paràmetres de càlcul.
– Superfície útil de 80m2 amb una ocupació de 4 persones
– Generació de Calefacció i ACS amb caldera de gas natural
– Refrigeració parcial al menjador-estar
– S’estimen les temperatures mitges exteriors per mesos.
– Temperatura de confort a l’interior: estiu 24ºC, hivern 21ºC
– Preu del kWh gas: 0,050 €/kWh
– Preu del kWh electricitat: 0,145 €/kWh.
– Preu del gasoil: 1,30€/litre
– Per a cada classificació, s’han estimat els valors de consum mig entre parèntesis.
– Increment anual del cost de l’energia: 3%
– Inclou únicament energia consumida per climatització i aigua calenta sanitària.

El resultat és sorprenent i ens demostra que si, al llarg de la nostra vida, residim en habitatges de màxima eficiència, no tant sols haurem contribuït a preservar el medi ambient sinó que ens podrem permetre un magnífic pla d’estalvi. En canvi si ho fem en un habitatge molt ineficient, hauríem de plantar uns 2.700m2 de pi per compensar l’increment d’emissions de CO2 i haurem invertit molts més diners en pagar l’energia que en la compra del propi habitatge.

Toni Mas Ballester. Arquitecte GMG.

Douany Casate Arias. Enginyer GMG.

Comentaris

Deixa un comentari