El grup de recerca INTERFASE del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma, en el marc d’un projecte europeu de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), va establir uns indicadors per a caracteritzar la infraestructura verda de les ciutats europees de més de 100.000 habitants i de la seva àrea periurbana. De les 37 localitats espanyoles analitzades, 15 van ser considerades verdes però, segons ha declarat l’investigador principal del projecte, Jaume Fons, en diferents mitjans de comunicació, aquestes no tenien una connectivitat, distribució o accessibilitat de les seves infraestructures verdes.

Totes les ciutats han estat classificades en diferents grups en funció dels resultats. A tall d’exemple, Terrassa es consideraria una ciutat forestal per la presència del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Altres ciutats incloses en aquest grup serien Mallorca, Vitòria o Santiago de Compostela, ja que també tenen espais naturals que formen part del seu terme municipal. Altres ciutats com Sabadell, Mataró, Bilbao, Pamplona, Gijón i Santander es consideren ciutats de rodalies verdes.

Posteriorment, aquest estudi es va ampliar a altres zones urbanes (ciutats de més de 50.000 habitants) i va detallar el seu contingut classificant la infraestructura verda de les ciutats en els següents elements: zones verdes urbanes, jardins privats, cobertura per arbres, horts, àrees naturals i terres de cultiu d’alt valor natural. GMG ha col·laborat en el present estudi en dues línies: cartografiant cadascuna de les esmentades categories per a cada àrea funcional europea i quantificant la superfície de cadascuna de les categories d’infraestructura verda. Així, per exemple, l’àrea funcional de Barcelona reconeguda a nivell europeu i que inclou Terrassa i altres municipis limítrofs, té la següent distribució: zones verdes urbanes -Green Urban Areas- (1,5%), jardins privats -Private gardens-  (6,2%), esport i oci -Sports and leisure- (2,2%), horts -Allotments-  (0,2%), àrees naturals i semi-naturals -Natural and semi-natural areas- (73,3%), terres de cultiu d’alt valor natural i zones humides -Wetlands and water bodies- (1,6%).

En base a aquesta informació també es va estudiar el percentatge d’infraestructura verda a 100, 300 i 1.000 metres de les escoles i hospitals.

A mesura que es vagin disposant de noves sèries de dades, es podran fer estudis comparatius per veure quina és l’evolució de la infraestructura verda de les àrees funcionals urbanes europees.

Follow